EL CONTE DEL NOSENOPUC és el resultat d'un treball fet a l'aula d'Audició i Llenguatge durant el tercer trimestre del curs 2011/2012. Basat en el conte "Ernesto no puede" d'Ángel Ortiz, la idea i el guió d'este vídeo és d'una de nosaltres, la mestra d'Audició i Llenguatge Mariló Sanz, i el muntatge audiovisual d'una de les PT, Silvia del Carmen. De nou ens hem ajuntat les dos per a presentar-vos un conte, igual que ho férem amb "La truita corredora".
L'objectiu del conte del NOSENOPUC va ser treballar aspectes específics com la respiració, el ritme, la lectura o l'entonació, alhora que els valors de l'esforç i l'autoestima que tant els fa falta en general a la majoria de l'alumnat. Els xiquets i xiquetes, de totes les edats, són els protagonistes i han aportat la veu, i els dibuixos que acompanyen el relat estan fets per xiquets i xiquetes de 2n, 3r i 4t de Primària del col·legi. El resultat és este tendre i dolç conte que segur us agradarà.
Felicitacions! un treball extraordinari, la combinació de música, veus i dibuixos m'ha agradat molt. Es nota que els nens ho viuen molt. Dolç, tendre i els missatges o lectures molt importants,a banda de l'esforç i la autoestima, també el regal afegit que mai estan sols en l'aventura d'aprendre, que se'ls valora i se'ls empeny a superar pors i el com l'entorn celebra els petits grans reptes és una petita porció del pastís de la felicitat personal, el veure feliços els altres,...es el; si ni ho intentes no podràs descobrir si és possible. gràcies.
ResponEliminaUauuu...moltíssimes gràcies pel teu comentari...la veritat és que el conte és preciós, i el missatge que transmet és fonamental tant per a xiquets com per a majors...als alumnes els agrada molt...un abraç ben fort...
EliminaMoltes gràcies pel comentari, quines paraules tan boniques!. És cert que ho passàrem molt bé tots junts, alumnes i jo, fent el conte que tenia com a finalitat un treball per millorar el llenguatge i també pujar l’autoestima. I després també va ser divertit, encara que un poc esgotador, fer el muntatge amb l’amiga Silvia...Gràcies de nou al comentari anònim...fa que ens animem a seguir fent nous projectes. Salutacions. Mariló Sanz.
ResponElimina