Bloc eduacatiu amb recursos per aprendre jugant!!

Ens podeu seguir en...

Síguenos en Twitter Siguenos en Facebook Siguenos en Google+ Siguenos en Pinterest Siguenos en Blogger Siguenos en Google+

dimarts, 13 de desembre del 2011

El Racó de Pensar

Aquesta activitat es  pot aplicar als xiquets a partir de 2-3 anys.

             L’objectiu és aconseguir que el nostre fill/a es calme i reflexione   sobre un comportament que els pares no has aprovat.
            Explicarem al nostre fill/a que hi haurà un “racó de pensar” a casa. Serà un espai sense gaires estímuls on hi haurà una cadira. El xiquet ha de reconèixer aquest espai com un espai per reflexionar sobre un comportament inadequat i/o per calmar-se. Acudirà a aquest racó quan volem que reduisca una determinada conducta (insultar, pegar, rebequeries, etc.).
Quant al temps que ha de quedar-se el xiquet al “racó de pensar”, es pot utilitzar el següent criteri: s’aplicarà aproximadament un minut per any d’edat. Exemple: a un xiquet de 4 anys li aplicarem com a màxim 4 minuts.

Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

Una vegada  passe el temps pactat, convidarem el nostre fill a tornar a actuar amb normalitat.
Hem de presentar aquesta estratègia com una conseqüència posterior a una conducta inadequada i no com un càstig.
            Molt important: si es donen queixes, plors, etc. per part del xiquet/a, l’adult pararà el rellotge i no es tornarà a començar fins que el nostre fill  no estiga calmat i assegut al lloc acordat.


Aquesta activitat està extreta del llibre: Activitats de tutoria per a les famílies, del CEIP Puig d'en Valls (Eivissa).on els dibuixos són de Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa) i la coordinadora és Elena Garcia Morell.

dijous, 8 de desembre del 2011

PAUTES PER A LA FAMÍLIA: Previndre i tractar les disfonies


Abordem en esta ocasió el tema de la veu, concretament les disfonies que tantes voltes afecten, sobre tot, quan arriba el fred. No és un tema fàcil de tractar perquè tot depèn de la conscienciació de la persona afectada.

En el cas dels xiquets encara és més difícil perquè no arriben a entendre la importància de tindre cura de les cordes bucals, que són les úniques que tenim i no poden ser substituïdes per altres.

Des de casa hem d’estar pendents per prevenir i “curar”. Curar entre cometes perquè és més “dominar la situació” per a que no torne a passar. Hi van alguns consells que podeu posar en marxa tan en el cas de tenir fills amb tendència a la ronquera com si no, i així amb tot, evitar mals majors.

-  S’han d´ oferir models de parla adequats.
-  Parlar-li espaiat, rítmicament i amb pauses, utilitzant un volum moderat de veu.
-  Evitar corregir censurant contínuament la conducta verbal del xiquet, en cas d’observar una conducta errònia, explicar com ha de ser.
- Es necessari conèixer i comprendre quines són les conductes respiratòries i fonedores que interessa potenciar o eliminar: vore l’estil comunicatiu del fill:
                         . Ús freqüent d´una veu cridanera, “xillona”.
                         . Si hi ha tensió en la musculatura del coll i de la cara
            .  Si la respiració és....entrellaçada, amb incoordinació respiratòria....
                         . Si té hàbit de cridar i parla molt fort.
- Evitar els ambients de molt de soroll que obliguen a augmentar la intensitat de la veu.
- Mantenir  l’ambient net de pols i fum... a fi d´evitar la possible irritació de les cordes.
- Incrementar la humitat en l’ambient de les dependències de la casa.
- Evitar canvis bruscos de temperatura: acalorades en el joc, passar de fred a calor...
- No donar-li begudes ni molt gelades ni molt calentes.
- Si la ronquera, disfonia o afonia és continua, s’ha de tractar mèdicament, potser apareguen nòduls o pòlips que ha de tractar el foniatra que és l’especialista clínic.
-  Procurar que es gite cada nit tranquil i relaxat.
-  Oferir-li una vida física i psíquicament sana.
- Començar el dia amb ell fent alguns exercicis de respiració profunda.
- Inculcar al xiquets hàbits de postura adequats.
- Fer gàrgares amb camamilla, o aigua mesclada amb llima.
- Practicar la neteja del nas amb suero fisiològic.
- Crear l’hàbit de beure aigua assíduament.

dimarts, 29 de novembre del 2011

Reforç positiu

Aquesta estratègia és molt bona per als xiquets i xiquetes ja que genera autoestima i respecte.
És molt fàcil de posar en pràctica ja que consisteix a elogiar i reforçar les conductes i comportaments que volem i desitgem que es donen amb més freqüència a casa. S’ha de concretar molt bé la causa de l’elogi perquè els vostres fills i filles sàpiguen perquè el feliciteu. Exemple: Enhorabona, Joan, has deixat molt ordenada la teua habitació.
També hem de tenir en compte que elogiarem determinades conductes que sabem que els costa de fer. Ex.: si el vostre fill no fa mai els deures, i hui els ha fet, elogiarem aquest fet dient-li “Que bé que has mirat l’agenda i has fet tots els deures que tenies”. Es poden utilitzar gomets per alabar alguna conducta. És un recurs ràpid i fàcil d’utilitzar i amb un efecte immediat per als xiquets.


Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

Si es considera oportú, es pot utilitzar l’agenda com a mitjà de comunicació amb els mestres per elogiar una bona conducta dels nostres fills a l’escola. Prèviament haurem parlat amb el tutor perquè ens informi del comportament del nostre fill cada dia.
Es pot fer una taula d’autoregistre per als nostres fills, en la qual siguen ells els qui hagen de valorar, al final del dia, com s’han portat. Es pot fer un mural amb el nom o la seva foto, i posar una estrella al requadre del dia que s’han portat bé.


Aquesta activitat està extreta del llibre: Activitats de tutoria per a les famílies, del CEIP Puig d'en Valls (Eivissa).on els dibuixos són de Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa) i la coordinadora és Elena Garcia Morell.

dilluns, 28 de novembre del 2011

L'ALIMENTACIÓ, un element a tenir en compte

Este és un nou capítol sobre com ajudar als xiquets per parlar bé.
Parlàrem ja en apartats anteriors sobre com és d’important per parlar bé que els xiquets juguen amb xiulets, a bufar, a fer gestos facials parlàrem sobre la recomanació de les praxis o fer carasses, i hui toca el torn a l’alimentació.
I és que és important que els xiquets no s’ho mengen tot desfet o blanet. Els maxil•lars s’enforteixen mastegant, mossegant; per exemple és molt bo menjar-se una poma a mos redó, o rossegar un tros carn, a poc a poc, per poder engolir amb facilitat.
La llengua també treballa i pren consistència amb esta simple acció i ja sabeu que la llengua ha d’estar forta per poder emetre la majoria dels fonemes.
Per presses o per super protecció tendim a presentar els aliments dels xiquets trossejats, tallats en porcions xicotetes. Cada etapa en l’evolució del creixement requereix una alimentació i arribats a una edat, el xiquet/a ha d’anar abandonant els costums alimentaris de bebè (biberons, papilles, sopes, pures...) per anar adquirint costums de majors. És el que toca en el procés normal del creixement. No hem d’endarrerir nosaltres l’avanç de la parla per culpa dels mals hàbits.

Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)

Penseu-ho bé la pròxima vegada, recordeu estos consells. Tal volta el vostre fill remugue si veu la poma o el tros de carn sencer, tal volta tarde més en acabar-se el menjar, si, és cert. Però heu d’imposar el vostre criteri, ho podeu fer de manera gradual, a poc a poc. El més important és que heu d’anar evitant uns hàbits alimentaris que a certa edat, fan més mal que bé.
Així que no val a dir que el xiquet no vol menjar o que no li agrada. Hi ha casos d’intolerància d’algun ingredient o algun menjar que no els agrade especialment, però en termes generals els menuts s’acostumen a menjar el que nosaltres els inculquem i el que veuen que nosaltres mengem.
Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)



diumenge, 20 de novembre del 2011

Millorar el comportament a casa

Algunes vegades, a les tutories amb les famílies, les mares i pares ens demanen informació, estratègies i recursos per poder reconduir algunes conductes dels seus fills que no són adequades. Algunes preguntes que es fan són:
  • Què podem fer amb el nostre fill/a?
  • Pot millorar el seu comportament?
  • Estem fent-ho bé a casa?
      Encetem una secció al nostre bloc per donar resposta a aquestes i altres preguntes, explicant-vos algunes estratègies per millorar el comportament dels vostres fills i filles dins l'àmbit familiar. 

                                                    Dibuix fet per Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa)


Aquesta activitat està extreta del llibre: Activitats de tutoria per a les famílies, del CEIP Puig d'en Valls (Eivissa).on els dibuixos són de Toni Marí Marí "Tirurit" (Eivissa) i la coordinadora és Elena Garcia Morell.

divendres, 18 de novembre del 2011

I ara...a fer CARASSES

Fa uns dies parlàvem sobre els requisits pre –lingüístics que necessiten els nostres fills o alumnes per a aconseguir una parla correcta, l’últim del llistat era fer pràxis.

Pràxis son carasses, moviments de llengua i galtes, de boca...
Pràxis són tots aquells exercicis que ajuden a flexibilitzar els òrgans que intervenen en la parla.

I és important fer estos exercicis de la mateixa manera que ho són els exercicis que fem per mantenir el nostre cos en forma. El cos necessita moviment per no estancar-se i la llengua, la boca, les galtes... necessiten també moviment per estar flexibles i així en el moment de parlar ens facen cas del lloc on han de ser col·locats per poder dir un fonema o altre. La llengua forta és fonamental per emetre la majoria dels fonemes, sobre tot un dels més tardans el fonema /r/. La boca flexible és necessària per a adquirir una vocalització correcta i per dir bé els fonemes bilabials

Si  un xiquet no parla bé potser siga simplement perquè li falta enfortir els músculs que intervenen en l’emissió dels fonemes. I cal donar una empenta en este aspecte. Generalment és un procés evolutiu però si no es corregeix comporta errades i vicis que després costen d’eliminar.

Des de casa es pot fer molt per potenciar la parla.

Hui presentem unes praxis per poder fer-les amb els xiquets:
Es poden fer directament mirant la pantalla de l’ordinador o s’hi poden traure a paper i guardar com una baralla ( la baralla de les cares) i així jugar amb els dibuixos. Les variants de jocs són totes les que donen la imaginació: jugar mirant-se a l’espill, jugar a que un siga el xiquet qui proposa la carassa i l’altre ha de repetir el model...

La pràctica diària d’estos exercicis és fonamental. Hi ha molts xiquets, malauradament cada vegada més, que arriben a l’escola d’educació infantil amb una parla inintel·ligible. Els motius poden ser molts, si són orgànics necessiten una intervenció directa del l’especialista d’Audició i Llenguatge  però si són evolutius, amb el treball que podeu fer en casa pot ser suficient.


Hi ha molts factors que dificulten eixe procés evolutiu: l’alimentació, apartat del qual parlarem en altre moment, o també el  fet que els xiquets passen molt de temps de joc a soles i no tinguen amb qui conversar, ni model correcte de parla a qui imitar. També en casa podeu fer molt en este aspecte. 

Fes vibrar els llavis                        Tirar besades
 
Fruncir els llavis                        Estirar els llavis

Desunflar les galtes                    Unflar les galtes
Llengua a un costat                 Llengua a l'altre costat

Mossegar el llavi superior         Mossegar el llavi inferior

Llengua estreta                         Llengua ampla
Llengua avall                     Llengua amunt
Unflar una galta                   Unflar l'altra galta




Si vols consultar l'anterior article publicat sobre ajudar en la parla clica en el següent enllaç:
JUGANT AMB ELS XIQUETS, AJUDEM