¿Y ahora adónde vamos?: Una divertida pel·lícula per a la reflexió

En alguna ocasió hem parlat de CERO EN CONDUCTA 

 i TRIBU 2.0.,

uns grans impulsors del cine educatiu del qual s’hi pot traure valors. Si cliqueu sobre les imatges podreu conèixer més sobre ells. Hui de nou fem referència al seu treball divulgador de cine perquè buscant informació sobre una pel·lícula que ens va agradar molt, ens hem entropessat amb ells. Es tracta del film libanès “¿Y ahora adónde vamos?”, malauradament una d’eixes pel·lícules gens comercials, tal volta se la pot qualificar de minoritària, perquè el màrqueting i els interessos comercials van per a altre tipus de cine. I també minoritària perquè l’hem vista en versió original subtitulada (àrab i algunes seqüències anglès) i encara que és la millor manera de poder gaudir del cine en la seua essència, no és la manera més popular.

Nosaltres no fent cas a les directrius comercials si hem parat l’atenció en esta divertida demostració d’enginy i coratge femení front l’adversitat, exemple de lluita per la pau, i volem que vosaltres gaudiu com ho hem fet nosaltres. La pel·lícula encara que ho fa de manera superficial, tracta temes profunds. Si es veu la pel·lícula amb fills o alumnes se’ls pot explicar molts contingut vàlids per formar-los en valors com l’absurd de les guerres.

Si cliqueu sobre la imatge, teniu més informació sobre la pel·lícula i l’aprofitament didàctic que s’hi pot treure.

L’entrevista amb Nadine Labaki és molt interessant.

Si voleu llegir una ressenya més extensa sobre la pel·lícula cliqueu al "Racó viatger de Mariló" següent:

Pel·lícula-Llibre: "Una maestra en Katmandú"

En moltes ocasions des de La Caseta hem deixat clar que ens agrada el cine, perquè considerem important l’aprofitament didàctic que es pot traure gaudint i fent reflexió d’alguns títols, un aprofitament vàlid per a mestres, pares, alumnes o fills.

Hi ha pel·lícules més dirigides als xiquets, altres només per als adults i altres que es poden compartir sempre i quan l’adult analitze amb el menor les parts que comporten una reflexió.

Nosaltres hem vist la pel·lícula "Katmandu, un espejo en el cielo" dirigida per Iciar Bollain i ens ha agradat. És una pel·lícula que mira el món dels xiquets marginats del Nepal, i alhora ens sensiblitza cap a les necessitats alienes.  I també mostra l’empenta d’una mestra per aconseguir el que s’ha proposat, malgrat els entrebancs que la societat nepalesa i el que s’hi deriva de la diferent mentalitat li van posant per davant.

La pel·lícula té un bloc i ha creat una guia didàctica molt completa amb una introducció prèvia sobre educació i societat al Nepal. La proposta d’activitats està feta pel professorat de la tribu 2.0. Podeu entrar en el següent link simplement per saber més del país, de la pel·lícula o per veure si us serveixen les activitats per treballar-les amb alumnes. Cliqueu sobre la imatge per poder accedir al bloc.

A la columna lateral d’este mateix enllaç hi ha una entrevista que Cero en conducta ( xarxa social que apropa el cine al món educatiu) li fa a la directora del film on para atenció en l’educació, comparant la que va veure mentre rodava en Katamadu i va voler mostrar i la nostra, la que nosaltres tenim actualment.

Però nosaltres no ens hem conformat mirant solament la pel·lícula i també hem llegit el llibre autobiogràfic de Viky Subirana, en el qual s’ha basat el film i hem fet comparació. Si voleu saber-ne més sobre, hem escrit una ressenya literària amb les conclusions tretes.

  

I si voleu conèixer una mica més a esta mestra catalana, podeu visitar el següent enllaç, clicant sobre la foto, on hi trobareu una sèrie d’etrevistes a Vicky Subirana: