Bloc eduacatiu amb recursos per aprendre jugant!!

Ens podeu seguir en...

Síguenos en Twitter Siguenos en Facebook Siguenos en Google+ Siguenos en Pinterest Siguenos en Blogger Siguenos en Google+

dimarts, 17 de gener de 2012

L’EXPRESSIÓ VERBAL: Orientacions per a pares i mares


·         Quan es detecten xiquets/es que en casa presenten problemes concrets en la seua expressió verbal, és convenient consultar-ho amb l’especialista d’Audició i Llenguatge del centre i el mestre d’aula que poden ajudar a que els/les alumnes parlen millor.

·         El/la pare i mare, així com tots els adults que envolten el xiquet/a són  intermediaris i facilitadors, per la qual cosa deuran presentar models de frases correctes tant a nivell articulatori  com morfo-sintàctic, expressant amb naturalitat les seues idees, ordres o els seus comentaris. Deuen expressar-se amb frases curtes, no excessivament llargues, separades per breus pauses, evitant expressions incompletes, suposant que el/la xiqueta ja ha comprés el missatge.

·         És important facilitar el major nombre possible de situacions de diàleg amb els xiquets/es. Devem prestar atenció al xiquet/a que està parlant, és important que es mantinga diàleg, presentant-li models rics i adequats com a resposta i/o ampliació.

·         Motivar als xiquets/es per què expliquen les seues pròpies vivències, utilitzant una estructura adequada de les frases. Hem d’esperar el temps necessari per a que els xiquets/es s’expressen espontàniament, no devem avançar-nos en les seues produccions verbals. Hem de saber escoltar-los.

·         Cal reforçar tota resposta o expressió verbal correcta..

·         No hem de forçar situacions de parla, aprofitarem els moments i situacions en que els xiquets/es es troben més tranquils i a gust ja que és quan millor es dóna una bona comunicació. Hi ha molts moments propicis: mentre es dina o sopa, mentre es veu la tele en el moment d’anar a dormir...

·         Quan els xiquets/es són molt menuts, devem parlar sempre amb un to de veu i paraules normals, evitant el “to infantil” i la utilització de diminutius.

·         Amb els casos en què els xiquets/es presenten dificultats en la seua expressió verbal (parla lenta no se’ls entén el que expressen, inhibits...) l’adult que està al costat a més de saber escoltar, ha d’ensenyar a escoltar als germans o amiguets  i explicar que no tots s’expressen de la mateixa manera.

·         Davant  qualsevol dubte o informació relacionada amb els diferents aspectes del llenguatge, podeu dirigir-vos a l’especialista d’Audició i Llenguatge del centre.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada